Social Icons

Sígueme en Facebook Sígueme en Google+ Sígueme en Twitter

Els arqueòlegs troben al fondejador d'Aiguablava la primera àmfora romana d'oli per cuinar que conserva la inscripció


NOTICIA DIARIO "LA VANGUARDIA"  -  06/02/2015

L'última campanya d'excavacions en aquesta cala de la Costa Brava treu a la llum una copa de vidre decorada de finals del segle II

Vuit anys després de començar-hi a excavar, els arqueòlegs han tancat aquest 2014 les campanyes al fondejador d'Aiguablava. Aquesta cala de Begur (Baix Empordà) s'ha revelat com un jaciment prolífic: s'hi han arribat a trobar les restes de tres vaixells romans (d'entre els segles II aC i IIdC), un de medieval i un cinquè de modern (dels segles XVIII-XIX).

La darrera de les campanyes, la que ha tancat el cercle, s'ha centrat en el darrer derelicte romà que es va descobrir. Batejat com a 'Aiguablava VI', es va enfonsar durant un temporal a finals del segle II dC, a tan sols 3 metres de fondària. La violència de l'onatge va fer que s'enfonsés cap per avall, i que el seu carregament quedés a redós dels segles.A diferència dels altres dos derelictes romans trobats a Aiguablava, que només transportaven vi, aquest vaixell duia un carregament del tot heterogeni. Portava àmfores de vi (africanes, gregues i del sud de França), àmfores d'oli i salaons i també teules de construcció. L'excavació feta durant el 2014 ha permès fer una troballa excepcional. Els arqueòlegs han tret del fons del mar una àmfora única al Mediterrani. És la primera del seu tipus, coneguda amb el nom científic de 'Dressel 20 parva', que conserva la inscripció sobre què contenia. Escrit en tinta a la part superior, s'hi poden llegir les paraules en llatí 'Oleum dulce'. "Sabíem pels textos sobre receptes que aquest era un oli que servia per cuinar, però desconeixíem quin tipus d'àmfora el transportava", explica l'arqueòleg i director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Gustau Vivar. Ara, gràcies a la troballa feta a Aiguablava, s'ha pogut resoldre aquest misteri de l'antiguitat. De fet, des del CASC ja s'ha posat la descoberta en coneixement de la comunitat científica internacional. I és que a Roma s'han trobat nombroses àmfores d'aquest tipus, però com que cap conservava la inscripció, no se sabia què contenien. "Ara podem dir que, per entendre Roma, haurem de passar per Aiguablava", bromeja Vivar.

Copa de vidre i cistellL'última campanya al fondejador també ha permès extreure més peces excepcionals del vaixell 'Aiguablava VI'. Els arqueòlegs hi han trobat una copa de vidre, de finals del segle II dC, que és la primera d'època romana que s'ha conservat enfonsada arreu de Catalunya. "És de vidre bufat, conserva la part de dalt i fins i tot el peu, i té filigranes incloses", explica Vivar. El director del CASC explica que, precisament, el fet que el vaixell donés la volta en enfonsar-se és el que ha permès preservar-la durant segles. "La mateixa càrrega va fer espais buits, la copa va quedar en un d'ells i això és el que ha fet que la peça no patís les inclemències del mar durant 2.000 anys", diu.A més, durant l'excavació també s'ha trobat un cistell romà de la mateixa època en excepcional estat de conservació. Conserva el mànec de fusta i, segurament, serviria per treure l'aigua que pogués entrar a l'embarcació. És un dels pocs que s'ha localitzat arreu del Mediterrani d'aquesta cronologia. Per últim, al derelicte s'hi ha trobat una moneda (un dupondi del 166 dC) amb el cap llorejat de l'emperador Marc Aureli. I un anell decorat amb pasta de vidre que conté la silueta d'una figura humana. És de dimensions reduïdes i, segons precisa Vivar, "segurament es faria servir com un segell de lacre per tancar contractes o estampar altres documents".

Tancar Cap del VolEl fondejador d'Aiguablava no és l'únic jaciment que s'ha tancat durant la darrera campanya a les comarques gironines. Els arqueòlegs també han acabat d'estudiar el vaixell de construcció ibèrica a Cap del Vol, el primer que s'ha trobat d'aquestes característiques. S'ha acabat de fer la planimetria del jaciment, se n'ha documentat una part del timó i s'han tret de l'aigua elements com ara àmfores, ceràmica de cuina o les correderes de les veles.Ara, un cop tancada l'excavació, aquest 2015 els arqueòlegs del 'Thetis' se centraran en dos jaciments. El primer serà el vaixell de guerra enfonsat davant les costes de Deltebre, que s'estudiarà a partir de juliol. El segon serà un altre derelicte, de característiques similars al del Cap del Vol, enfonsat davant del Port de la Selva (Alt Empordà). Amb el seu estudi, els arqueòlegs volen confirmar allò que ja han trobat al Cap del Vol: la tècnica pròpia de construir vaixells al món iber.

Ver Noticia