En la banda sud-oest de la Llosa de Palamós, sobre un passadís de sorra situat
a uns 31 metres de profunditat, jeuen les restes del Boreas. Va ser un
remolcador d'altura de la Marina alemanya durant la segona guerra mundial,
de 40 metres d'eslora, el nom original de la qual era Pellworm. En acabar
el conflicte militar va passar a ús civil i va anar en 1980 quan, amb bandera
de Panamà, se li va posar el nom actual: Boreas.
Destinació Incerta
Després de diverses vicissituds i singladures incertes va acabar sent
immobilitzat per les autoritats per tràfic d'estupefaents i va romandre
amarrat en total estat d'abandó durant tres anys en el port de Palamós. Es
van adonar del que allò podia significar per incentivar la pràctica del busseig
esportiu a la zona, i van iniciar les gestions necessàries per enfonsar el
casc del vell remolcador en lloc accessible per als submarinistes que no constituís
un perill per a la navegació ni la pesca.
Perfectament condicionat
Després de comprar el buc i demanar les autoritzacions
pertinents, es va procedir a la descontaminació i a la preparació del
vaixell per al seu enfonsament: durant mesos es va desballestar
parcialment la sala de màquines, es van eliminar mampares i canonades
perilloses per als futurs bussejadors i, finalment, es van tallar els
pals, l'altura dels quals constituïa un risc per a la navegació. El dia 23
de gener de 1989 es va enfonsar el buc a la zona en què la Llosa de
Palamós cau bruscament fins a 20 metres i on comença la sorra. Per bussejar en
el Boreas és imprescindible apropar-se amb una embarcació. Tots els centres de
busseig de la zona fan sortides regulars al derelicte, fins i tot alguns que es
troben bastant lluny. Per localitzar-ho cal dirigir-se fins a la balisa
que assenyala la Llosa de Palamós; des d' allà, es recorren uns 200 m amb
rumb sud-oest fins a trobar la boia que marca el buc enfonsat. En els dies
d'aigües molt clares és possible distingir la seva silueta des de la
superfície.
Fons Marí
El casc del Boreas reposa escorat lleugerament per la banda de babord i l'hèlix
apunta directament cap a mar obert. La proa se situa a uns 26 metres, la
popa a uns 32 metres i el pont del buc a uns 15 metres. Pocs mesos després
del seu enfonsament, el derelicte ja estava recobert d'algues i invertebrats;
la sala de màquines i molts forats havien estat colonitzats per còngris i al
voltant del casc existeix una gran presència d'algun llamàntol de gran
grandària. Al voltant del casc hi ha nombrosos forats de desguàs, sovint
colonitzats per còngris; no és rar que gairebé totes aquestes cavitats
estiguin ocupades. En la baranes de la coberta s'observen formacions de briozoos
i de cucs tubícoles.
Biografia: Guia Submarina d'Andreu Crides